NOTES HISTÒRIQUES
C A M B R I L S
Per la localització de notícies històriques sobre el ball de valencians a Cambrils hem de prendre com a font principal els comptes i actes municipals. Nogensmenys, quasi totes les aparicions es tenen lloc durant la festa major de la Immaculada Concepció i la constància documental es produeix a partir dels pagaments que, en el cas de l’administració municipal, queden reflectits d’una manera o altra. Això quan el grup rebia alguna mena de retribució ja que considerem que devien haver-hi més actuacions que, o bé no eren remunerades pel Consistori podent anar a càrrec el pagament d’alguna confraria, entitat o per mitjà d’alguna mena de capta o bé actuaven de franc. Altrament, en un dels casos, la notícia ens arriba per mitjà de la premsa mentre que l’altre és a través d’una crònica de la qual en desconeixem la font.
D’aquesta manera la primera notícia es troba documentada l’any 1845. Concretament, el 23 de desembre el regidor Joan Cabré ret comptes per les despeses que ha pagat per la festa major (2) amb càrrec als fons municipals. El document s’expressa en els següents termes:
Comptes del que yo Joan Cabré Regidor ey Satisfet per los gastos de la Patrona la Verge de la Concepcio en lo present añy
primo al Noy de Reus per lo cant del tible ..................................................................... 40 rals
(...)
al Sr. Regidor Francisco Barangué per lo Ball de Valencians ......................................120 rals (3)
O sigui, que el regidor Cabré pagà la dita quantitat a un altre regidor, en aquest cas Francisco Barangué, pel cost d’aquell ball de valencians. Amb aquesta nota no es pot acreditar que es tracti d’una formació local però el fet que es tracti d’una retribució tan minsa (fixem-nos que el cantant reusenc ja rebé ell sol 40 rals i que dos sermons de la festa van costar-ne 160) fa que costi de creure que fos un grup foraster l’encarregat de portar a terme el ball.
Set anys més tard el regidor Cabré tornava a pagar una sèrie de despeses de la festa major, suposem que no totes i la situació pel que fa al ball de valencians no havia canviat gaire tot i que el document ens aporta una mica més de llum:
Nota del que ey pagat per la Festa Maijó
primo a quatre Noys per portar la Verge de la Concepció 3 rals 26 m.
(...)
al Ball de Valincians Tomas Nolla y Anton Bartra 120 rals (4)
L’estipendi continuava essent el mateix que en l’anterior nota i que, de tot el que va pagar Cabré, es tracta de la partida més elevada. A més, el pagament es fa a dues persones, suposem que les encarregades de conduir el ball (Tomàs Nolla i Anton Bartra), ambdós amb cognoms coneguts al Cambrils de l’època, un d’ells encara avui.
El plorat Josep Salceda reportava que l’any 1854, en una processió de retorn de la Mare de Déu del Camí al seu santuari després d’haver estat portada a la parròquia mentre aquest darrer va ser dedicat a hospital militar durant una epidèmia de còlera, la imatge va anar precedida pel “Ball dels Valencians” amb música de dolçaina i tambor (suposem que es deu referir a gralla i timbal) (5)
La darrera notícia la trobem gràcies a la premsa amb motiu de les festes extraordinàries que van tenir lloc el desembre de 1904 (coincidint, com és natural, amb la festa major cambrilenca) per celebrar el cinquantenari de la proclamación del dogma de la Immaculada Concepció de Maria.
Josep Salceda (1954) dóna múltiples detalls i diu:
Entre otros menos famosos salieron el “ball de bastons”, el “ball de la Rosaura”, el “ball dels valencians” y el “ball de la Spinela”, con sus respectivos trajes típicos.
D’aquest mateix any el Diario de Reus diu que el dia 7 de desembre:
A las cinco, saldrán a recorrer las calles de la villa los gigantes, enanos, gralls, “Ball de Valencians”, “Ball de l’Espinela” y “Ball de la Rosaura”, para reunirse á las ocho, junto con los “diables” y músicas, en la casa de la villa, para acompañar al Ayuntamiento y demás autoridades
á la Iglesia parroquial. Llegada la comitiva á la Iglesia, se cantarán solemnes completas.
També fent referència a aquella festa major el diari catòlic tarragoní La Cruz ens diu:
Las professons foren lluhidíssimas principalment la del segon día, puig a més dels jegants, nanos, ball de la Espinela que anavan al devant foren moltíssims los joves y homes de tots els estaments que hi concorregueren […].
No cal dir que’ls dits balls junt ab el de Valencians (que me’n descuidava) han sigut l’alegria y motiu d’esbarjo per tothom.
De l’escadussera documentació aplegada deduïm que el període d’activitat del ball de valencians a Cambrils va anar de mitjan segle XIX fins a principi del XX, que no podem afirmar amb rotunditat que en totes les aparicions es tractés de grups locals tot i que la possibilitat és més que versemblant. Res se’ns diu sobre les característiques del ball.
2 Era una pràctica habitual de dotar de fons un o més regidors per a que a mode d’administradors es fes càrrec de les contractacions i pagament de les despeses de les festes.
3 AMCAM. Comptes 1845.
4 AMCAM. Comptes 1852.
5 Al segle XIX era habitual que les cròniques en castellà anomenessin “dulzaina” la gralla, com a castellanització del nom d’aquest aeròfon.